En un món on la salut i el benestar són prioritats fonamentals, és essencial parar atenció a un dels pilars clau del nostre organisme: el sistema digestiu. La salut digestiva no només es tracta d'evitar molèsties estomacals, sinó que també té un impacte significatiu en el nostre benestar general.

El sistema digestiu és una xarxa complexa d'òrgans, teixits i microorganismes que treballen junts per descompondre els aliments que consumim, extreure nutrients essencials i eliminar les restes ⁽¹⁾.  Quan el nostre sistema funciona correctament, ens sentim amb energia, vitals i de bon humor. S'ha demostrat a través de diversos estudis que una bona salut digestiva no només és important per al benestar físic, sinó també per al benestar emocional, la salut mental i fins i tot el sistema immunològic ^(2-4).

A la societat actual,  els problemes digestius són molt prevalents i inclouen una gran varietat de símptomes funcionals com diarrea i/o estrenyiment, gasos, digestions pesades i inflor, entre d'altres ⁽⁵⁾. 
S'estima que més de 332 milions de persones pateixen algun trastorn digestiu a la regió europea, segons un informe de la United European Gastroenterology (UEG) ⁽⁶⁾. Sens dubte, conviure amb aquests símptomes pot afectar significativament la qualitat de vida de les persones i interferir en les activitats diàries, el treball, les relacions personals i el benestar emocional dels afectats ^(7,8).
 

Davant aquest context, la microbiota intestinal, que es refereix a la comunitat de microorganismes que resideixen al tracte digestiu ⁽⁹⁾, ha guanyat una gran atenció els últims temps. La comprensió de la rellevància de la microbiota i la seva relació amb la salut digestiva ha evolucionat ràpidament i ha esdevingut una àrea de recerca activa i en constant expansió.

La microbiota intestinal exerceix un paper essencial en la digestió i absorció de nutrients, en el metabolisme, amb la producció de vitamines i compostos bioactius, i en la regulació del sistema immunitari, amb la protecció contra patògens ^(3,10). A més, interactua amb el sistema nerviós, a través de l'eix intestí-cervell, influint en l'estat d'ànim, el comportament i la funció cerebral-cognitiva ⁽¹¹⁾.

Una alteració de l'estat d’aquesta comunitat microbiana que resideix en el tracte digestiu es coneix com a disbiosi. Aquest desequilibri pot ocórrer a causa de diversos factors com la dieta, l'estil de vida, l'estrès, l'ús de medicaments (com antibiòtics) i certes condicions mèdiques. Quan existeix una disbiosi, es produeix una alteració de la composició normal de la microbiota intestinal, fet que sovint condueix a un creixement excessiu de bacteris danyats i a una disminució dels bacteris beneficiosos ^(12,13).

Les conseqüències de la disbiosi s'han associat amb el desenvolupament de símptomes i trastorns digestius ⁽¹⁴⁾. Diversos estudis d'investigació suggereixen que la disbiosi està associada amb la Malaltia Inflamatòria Intestinal (com la malaltia de Crohn i la Colitis Ulcerosa), la Síndrome de l'Intestí Irritable (SII), al·lèrgies, obesitat, a més d'una àmplia gamma de malalties no digestives com trastorns metabòlics, malalties inflamatòries, trastorns neuropsiquiàtrics i malalties autoimmunes ^(15-21).

El reconeixement de la rellevància de la microbiota intestinal ha generat un canvi de paradigma en l'abordatge dels problemes digestius i ha dilucidat el seu potencial com a reservori de biomarcadors sensibles davant de qualsevol alteració.
 

En aquest sentit, la microbiota intestinal serveix com a eina analítica en la salut digestiva i es concep com una estratègia clau per proporcionar una visió completa de la salut digestiva de totes les persones, la qual cosa ens permet proporcionar una presa de decisions informada, personalitzada i eficaç per millorar la salut intestinal i, en última instància, el benestar general. La seva composició i diversitat poden oferir pistes importants sobre l'estat del nostre sistema digestiu i la nostra salut en general. Els avenços tecnològics han permès aprofundir en la seva composició i funció, i reconèixer cada vegada més el paper fonamental de la microbiota intestinal en la salut digestiva i la importància de mantenir aquest ecosistema en equilibri ^(22-24).

Mitjançant la identificació de firmes microbianes específiques de diferents malalties digestives i mitjançant la metodologia de PCR quantitativa, GoodGut ha desenvolupat tres proves microbianes fecals no invasives*:

• Per a la prevenció i millora de la salut intestinal a través del diagnòstic de la disbiosi.
• Pel diagnòstic positiu de la Síndrome de l'Intestí Irritable.
• Per a la detecció del Càncer Colorectal.

GoodGut pretén introduir la microbiota intestinal com un nou estàndard clínic per a la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties digestives, per tal de millorar la qualitat de vida dels pacients que les pateixen i fer front als reptes de salut actuals amb solucions innovadores i d'alt impacte.
 

^{*Aquestes proves requereixen prescripció mèdica prèvia.}

Referències

^{1.    National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Disease. Your Digestive System & How it Works [Internet]. [cited 2024 May 24]. Available from: https://www.niddk.nih.gov/health-information/digestive-diseases/digestive-system-how-it-works
2.    Appleton J. The Gut-Brain Axis: Influence of Microbiota on Mood and Mental Health. Integr Med Encinitas Calif. 2018 Aug;17(4):28–32. 
3.    Hou K, Wu ZX, Chen XY, Wang JQ, Zhang D, Xiao C, et al. Microbiota in health and diseases. Signal Transduct Target Ther. 2022 Apr 23;7(1):135. 
4.    Winter G, Hart RA, Charlesworth RPG, Sharpley CF. Gut microbiome and depression: what we know and what we need to know. Rev Neurosci. 2018 Aug 28;29(6):629–43. 
5.    American College of Gastroenterology. Common Gastrointestinal (GI) Symptoms [Internet]. [cited 2024 May 24]. Available from: https://gi.org/topics/common-gi-symptoms/
6.    The Lancet Gastroenterology & Hepatology. Tackling the burden of digestive disorders in Europe. Lancet Gastroenterol Hepatol. 2023 Feb;8(2):95. 
7.    Tielemans MM, Jaspers Focks J, Van Rossum LGM, Eikendal T, Jansen JBMJ, Laheij RJF, et al. Gastrointestinal Symptoms are Still Prevalent and Negatively Impact Health-Related Quality of Life: A Large Cross-Sectional Population Based Study in The Netherlands. Baradaran HR, editor. PLoS ONE. 2013 Jul 29;8(7):e69876. 
8.    Black CJ, Drossman DA, Talley NJ, Ruddy J, Ford AC. Functional gastrointestinal disorders: advances in understanding and management. The Lancet. 2020 Nov;396(10263):1664–74. 
9.    Thursby E, Juge N. Introduction to the human gut microbiota. Biochem J. 2017 Jun 1;474(11):1823–36. 
10.    Jandhyala SM, Talukdar R, Subramanyam C, Vuyyuru H, Sasikala M, Nageshwar Reddy D. Role of the normal gut microbiota. World J Gastroenterol. 2015 Aug 7;21(29):8787–803. 
11.    Morais LH, Schreiber HL, Mazmanian SK. The gut microbiota–brain axis in behaviour and brain disorders. Nat Rev Microbiol. 2021 Apr;19(4):241–55. 
12.    Petersen C, Round JL. Defining dysbiosis and its influence on host immunity and disease. Cell Microbiol. 2014 Jul;16(7):1024–33. 
13.    DeGruttola AK, Low D, Mizoguchi A, Mizoguchi E. Current Understanding of Dysbiosis in Disease in Human and Animal Models. Inflamm Bowel Dis. 2016 May;22(5):1137–50. 
14.    Singh R, Zogg H, Wei L, Bartlett A, Ghoshal UC, Rajender S, et al. Gut Microbial Dysbiosis in the Pathogenesis of Gastrointestinal Dysmotility and Metabolic Disorders. J Neurogastroenterol Motil. 2021 Jan 30;27(1):19–34. 
15.    Sadeghpour Heravi F. Gut Microbiota and Autoimmune Diseases: Mechanisms, Treatment, Challenges, and Future Recommendations. Curr Clin Microbiol Rep. 2024 Jan 16;11(1):18–33. 
16.    Pascal M, Perez-Gordo M, Caballero T, Escribese MM, Lopez Longo MN, Luengo O, et al. Microbiome and Allergic Diseases. Front Immunol. 2018;9:1584. 
17.    Anand N, Gorantla VR, Chidambaram SB. The Role of Gut Dysbiosis in the Pathophysiology of Neuropsychiatric Disorders. Cells. 2022 Dec 23;12(1):54. 
18.    Bandopadhyay P, Ganguly D. Gut dysbiosis and metabolic diseases. In: Progress in Molecular Biology and Translational Science [Internet]. Elsevier; 2022 [cited 2024 May 24]. p. 153–74. Available from: https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S187711732200093X
19.    Santana PT, Rosas SLB, Ribeiro BE, Marinho Y, de Souza HSP. Dysbiosis in Inflammatory Bowel Disease: Pathogenic Role and Potential Therapeutic Targets. Int J Mol Sci. 2022 Mar 23;23(7):3464. 
20.    Kim GH, Lee K, Shim JO. Gut Bacterial Dysbiosis in Irritable Bowel Syndrome: a Case-Control Study and a Cross-Cohort Analysis Using Publicly Available Data Sets. Jacobs JL, editor. Microbiol Spectr. 2023 Feb 14;11(1):e02125-22. 
21.    Breton J, Galmiche M, Déchelotte P. Dysbiotic Gut Bacteria in Obesity: An Overview of the Metabolic Mechanisms and Therapeutic Perspectives of Next-Generation Probiotics. Microorganisms. 2022 Feb 16;10(2):452. 
22.    Guo X, Huang C, Xu J, Xu H, Liu L, Zhao H, et al. Gut Microbiota Is a Potential Biomarker in Inflammatory Bowel Disease. Front Nutr. 2021;8:818902. 
23.    Zwezerijnen-Jiwa FH, Sivov H, Paizs P, Zafeiropoulou K, Kinross J. A systematic review of microbiome-derived biomarkers for early colorectal cancer detection. Neoplasia N Y N. 2023 Feb;36:100868. 
24.    Manor O, Dai CL, Kornilov SA, Smith B, Price ND, Lovejoy JC, et al. Health and disease markers correlate with gut microbiome composition across thousands of people. Nat Commun. 2020 Oct 15;11(1):5206.}