El projecte està coordinat per IrsiCaixa i s’emmarca dins del programa europeu Horizon Europe

El virus del Nil occidental utilitza els mosquits com a vector de transmissió i, actualment, no existeix cap tractament ni vacuna d’ús en humans per fer-hi front

Girona, 22 de desembre de 2023 – HIPRA participa a un projecte de recerca que té com a objectiu dissenyar teràpies que limitin l’impacte del virus del Nil occidental (VNO), un patogen emergent contra el qual actualment no hi ha cap tractament ni vacuna d’ús en humans. El projecte està coordinat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i finançat pel programa de la Unió Europea Horizon Europe, amb un total de 5,7 milions d’euros.

El projecte també compta amb la participació de la Université de Montpellier, la Technische Universitaet Braunschweig, la Kobenhavns Universitet, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Tots els centres de recerca treballaran en el desenvolupament d’una vacuna profilàctica segura i efectiva davant el VNO que sigui capaç d’induir una resposta immunitària perllongada en el temps i que protegeixi al conjunt de la població. Dins del mateix projecte, anomenat LWNVIVAT (del seu nom en anglès Limiting West Nile Virus Impact By Novel Vaccines And Therapeutics Approaches) l’equip científic dissenyarà, produirà i analitzarà l’eficàcia i potencial terapèutic d’anticossos específics pel virus, a part de la vacuna.

El VNO, un dels patògens més propagats al món

El virus del Nil occidental, un dels més estesos globalment, utilitza els mosquits com a vector de transmissió i, tot i que sol tenir un transcurs asimptomàtic, l’1% dels casos desenvolupa una malaltia greu amb afectació del sistema nerviós central que, a la llarga, pot acabar provocant la mort. En el cas de les persones immunodeprimides i de més de 60 anys, la taxa de letalitat s’incrementa fins un 30%, fet que posa de manifest la importància de trobar una solució que protegeixi els col·lectius vulnerables.

A Espanya, els primers casos de la malaltia es van detectar l’any 2010. Des de llavors, s’han identificat diversos brots arreu del país, un d’ells a Andalusia, el 2020, que va desencadenar 77 casos de meningitis, 8 d’ells mortals. El canvi climàtic afavoreix la propagació de virus que es transmeten a través dels mosquits, com el VNO. És per això que és clau entendre la salut des de la perspectiva d’Una Sola Salut (One Health), que integra l’estudi de la salut animal i ambiental en l’abordatge de la salut humana.

A la cerca d’una vacuna profilàctica 

El principal objectiu que es planteja l’equip científic és treballar en el disseny d’una vacuna capaç de prevenir la infecció per totes les variants genètiques del VNO, i que ofereixi protecció a tot el conjunt de la població. Amb eines informàtiques es podrà fer una previsió de quines molècules podrien activar el sistema immunitari i generar anticossos específics contra el virus per tal de fer-li front. Un cop identificades les molècules amb més potencial, el següent pas serà produir-les. Per fer-ho, les institucions col·laboradores del projecte utilitzaran diferents estratègies: les proteïnes recombinants i les partícules similars a virus (VLPs, de les seves sigles en anglès Virus Like Particles).

Un dels avantatges de les proteïnes recombinants (molècules produïdes de manera artificial al laboratori) és que es poden generar fàcilment en grans quantitats i de manera econòmica. Això, doncs, és un factor positiu a l’hora de traslladar la vacuna a la clínica. Per altra banda, les VLPs són, com el seu nom indica, partícules gairebé idèntiques en estructura i organització als virus, però sense capacitat infectiva. El personal investigador vol utilitzar aquests constructes com a vehicle de les molècules d’interès, per tal que aquestes indueixin una resposta immunitària en l’organisme humà. IrsiCaixa, referents en VIH, ja tenen en marxa una plataforma de vacunes basades en VLPs que, amb el coneixement i experiència acumulada, podran adaptar-la al virus del Nil occidental.

Refinar l’eficàcia de la vacuna gràcies als anticossos

Amb tot, l’equip científic de LWNVIVAT, format per personal investigador de vuit centres de recerca de quatre països diferents, provarà l’eficàcia de la vacuna i dels anticossos produïts. Paral·lelament a la vacuna, es treballarà també en el disseny d’anticossos que es puguin utilitzar com a tractament pel VNO. A l’hora de dissenyar-los, s’analitzaran els anticossos que es produeixen al rebre la vacuna, ja que aquests permetran identificar nous punts d’interès del virus i, per tant, refinar la resposta induïda per la vacuna. La producció d’aquests anticossos altament específics permetria administrar-los amb una finalitat tant terapèutica com preventiva per evitar noves infeccions en els col·lectius més vulnerables de les zones geogràfiques on hi hagi brots de VNO.

El VNO pertany a la família dels flavivirus, que també inclou el virus del dengue, el Zika o la febre groga, entre d’altres. Acumular coneixement sobre el VNO no només permetria desenvolupar estratègies de tractament contra aquest virus, sinó també disposar de les eines necessàries per fer front a altres virus de la mateixa família.