ETIOLOGIA:

Està causada per un Calicivirus (gènere Lagovirus, família Caliciviridae), un virus de RNA sense embolcall amb una proteïna estructural de la càpsida (VP60). Es caracteritza per una elevada morbiditat i una gran resistència en el medi.

Al 2010, va sorgir a Europa un virus de la malaltia hemorràgica del conill (RHDV) amb diferències filogenètiques i antigèniques al clàssic, el qual es va anomenar RHDV2. Per tant, s’han descrit dos serotips diferents: RHDV1 o “soca clàssica” i RHDV2 o “soca variant”.

TRANSMISSIÓ:

• Contacte directe: els conills infectats poden excretar el virus a través de les seves secrecions o excrecions (oral, nasal, conjuntival i parenteral).
  
   
• Contacte indirecte: fòmits com roba, gàbies, equip, etc., aliment contaminat, i vectors (mamífers carronyers, aus i insectes).

SIGNES CLÍNICS: 

S’han descrit 3 cursos clínics diferents depenent de l’evolució clínica de la malaltia. En la forma hiperaguda, és molt típic que es manifesti com una mort sobtada sense signes clínics. La mortalitat varia segons la soca de RHD i l’edat del conill:

• RHDV1 o soca clàssica: elevada mortalitat (80-90%) en conills adults.
  
   
• RHDV2 o soca variant: mortalitat molt variable (50-80%) i pot afectar a conills de 7-15 dies o més.

En la forma aguda o subaguda, els conills solen manifestar febre, anorèxia, apatia, símptomes neurològics, algunes vegades signes respiratoris, icterícia, epistaxis, etc.

LESIONS: 

Necrosis hepàtica, esplenomegàlia, congestió i hemorràgies en múltiples òrgans: melsa, tim i pulmons.

DIAGNÒSTIC:

• Identificació de l’agent causal: el fetge és l’òrgan d’elecció per la identificació de RHD, ja que conté el major títol viral. Es poden utilitzar les següents tècniques per a detectar el virus: test de l’hemaglutinació, microscòpia electrònica, ELISA del tipus “Sandwich”, RT-PCR i Western blot.
  
   
• Detecció de la resposta immunològica (serologia): inhibició de l’hemaglutinació i ELISA.

TRACTAMENT, PREVENCIÓ I CONTROL:

No existeix cap tractament específic per la malaltia hemorràgica del conill, per tant, només es poden implementar tractaments de suport.

Les principals eines per prevenir la malaltia són l’aplicació de les mesures de bioseguretat (neteja i desinfecció, aïllament, etc.) i la vacunació de tots els conills. Hi ha algunes vacunes comercials que es poden administrar a partir dels 30 dies de vida.

En alguns casos, quan hi ha brots de RHD en un grup de conills, es pot utilitzar la vacunació com una estratègia d’emergència.