HIPRA ha desenvolupat el projecte pilot HIPRA LAND LAB entre 2024 i 2025 al Campus HIPRA a Aiguaviva (Girona). Aquest projecte és una iniciativa que integra la sostenibilitat, la ciència i el respecte pel medi natural en la gestió dels espais verds de l’empresa. Inspirat en l’experiència nòrdica, el projecte ha tingut com a objectiu assajar noves formes de gestió del verd per promoure els valors del paisatge ecològics, estètics i socials dins d’un entorn corporatiu. 

Partint d’una anàlisi paisatgística realitzada a diferents escales, que ha tingut en compte elements com la vegetació, el sòl, el clima i els recursos, s’ha definit una nova manera de gestionar els espais verds que envolten el complex d’Aiguaviva. Aquesta proposta ha transcendit la tradicional sega periòdica i homogènia, substituint-la per un model de gestió diferenciada, que juga amb diferents alçades i geometries de la vegetació herbàcia i arbustiva per aconseguir un paisatge més viu, resilient i integrat en l’entorn.

Aquest nou disseny no respon únicament a criteris estètics, sinó que té com a principal objectiu fomentar la biodiversitat i afavorir les relacions ecològiques. El principi és simple: la sega estandarditzada limita la biodiversitat, ja que impedeix que les espècies herbàcies prosperin, floreixin i atreguin insectes pol·linitzadors. En canvi, la combinació de zones amb diferent intensitat de sega incrementa la presència de flors, pol·linitzadors i altres espècies, alhora que redueix l’evaporació de l’aigua del subsol, un aspecte clau en el context de sequera i canvi climàtic. 

Per validar aquesta hipòtesi, s’han dut a terme diversos estudis de camp entre 2024 i 2025, definint indicadors de biodiversitat com el recompte d’espècies amb flor i d’insectes pol·linitzadors per metre quadrat. Els resultats confirmen l’efectivitat del model: a les zones amb baixa freqüència de sega s’han detectat aproximadament quatre vegades més insectes pol·linitzadors que a les zones de sega intensiva. En l’últim recompte, s’han identificat 25 tàxons d’insectes pol·linitzadors, pertanyents a quatre ordres diferents, amb un 69% de la presència concentrada a les zones de baixa sega, fet que evidencia una major riquesa i qualitat ecològica.

Paral·lelament, el projecte també ha avaluat el potencial d’embornal de carboni de l’arbrat del Campus. Els resultats mostren que els centenars d’arbres existents, entre alzines, roures i suros, absorbeixen actualment prop 12,6 tones de CO₂ cada any, una xifra que ha augmentat gràcies a les replantacions realitzades durant el període del projecte. 

Un cop finalitzada la fase pilot el maig de 2025, el projecte HIPRA LAND LAB ha entrat en una fase de continuïtat, amb la voluntat de mantenir i ampliar els criteris de gestió del paisatge testats. En aquest context, durant el 2026 s’estan aplicant aquests aprenentatges a noves àrees del Campus d’Aiguaviva, com la parcel·la situada a l’oest del recinte, al llarg del torrent de Can Garrofa. Es tracta d’un espai amb dinàmiques naturals pròpies, on la gestió del paisatge es basa en l’evolució natural de la vegetació i en la preservació de l’hàbitat de prat mediterrani i bosc de ribera. 

Amb aquesta iniciativa, HIPRA posa en valor un projecte que demostra, amb dades, que és possible actuar de manera innovadora i respectuosa amb l’entorn per millorar la biodiversitat, reforçar la resiliència climàtica i repensar noves formes de bellesa del paisatge, més enllà dels tractaments estandarditzats del verd. Aquest projecte representa un pas endavant en el compromís d’HIPRA amb la sostenibilitat i la gestió ambiental més conscient del seu entorn.